Demetrio Ribes Marco va nàixer a València en 1875 i va ser un dels arquitectes més rellevants de la primeria del segle XX. Va iniciar la seua formació a Barcelona, en ciències fisicomatemàtiques, i es va traslladar posteriorment a Madrid per estudiar arquitectura. És ací on Ribes s'impregna de tot el debat teòric del moment sobre opcions i corrents arquitectònics com l'eclecticisme, el modernisme, el regionalisme o el racionalisme. Al llarg de la seua vida, Ribes s'interessa i aprofundeix en les teories del moment, des de les propostes d'Otto Wagner (representant del secessionisme vienès) fins a les pròpiament regionalistes de L. Rucabado, i n'elabora una versió pròpia que s'adapta a les noves necessitats i usos dels materials.

 

L'obra arquitectònica de Demetrio Ribes té un perfil predominantment industrial; va construir edificis fabrils, ferroviaris, oficines, garatges o magatzems. Va ser arquitecte facultatiu de la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España, de 1902 a 1921, tota la seua vida professional. Per a aquesta empresa va dur a terme projectes ferroviaris com els Edificios Gemelos de Príncipe Pío, a Madrid, l'estació de Barcelona…, i totes les instal·lacions que portaven implícites (tallers, rotondes, edificis, molls...). L'estació del Nord de València és l'obra més coneguda i reconeguda de Ribes; l'exemple més monumental i representatiu de la seua etapa modernista, i al seu torn exemplar del moviment secessionista. Aquesta estació, inaugurada en 1917, assumeix el valor simbòlic de ser un dels monuments més representatius de la ciutat.

 

Al marge de l'activitat ferroviària, Demetrio Ribes va realitzar a València construccions i projectes per a ús industrial. També va treballar, com a consultor i assessor, per a altres contractistes, com és el cas del Mercat de Colom de F. Mora, i en 1916 va formar la seua pròpia empresa constructora amb J. Coloma. En aquesta faceta de contractista va participar en la construcció dels docs comercials del port de València com a "Sociedad Coloma y Ribes, construcciones en hormigón armado, Valencia", on cal destacar el fet que va ser l'iniciador de l'ocupació del formigó armat a les obres de construcció civil a la Comunitat Valenciana.

 

[IMG_izq_ID14]L'arribada del segle XX va comportar noves tipologies arquitectòniques i, adaptant-se a les noves necessitats i usos de la ciutat, Ribes va construir garatges, magatzems i naus industrials de gran singularitat (garatge Gran Via, magatzem del carrer de les Fustes...). Algunes de les seues obres han estat enderrocades, com els magatzems per a la ferreteria d'E. Ferrer, altres, en canvi, van ser projectes que es van dur a terme seguint les directrius d'un segon arquitecte, com el Palau per a la Fira Mostrari.

 

També es va dedicar a l'arquitectura de caràcter públic i religiós, com la Casa de Correus i Telègrafs de Castelló, la plaça de bous de Xàtiva o l'asil de la Marquesa de Sant Joaquim. Arquitectura civil i religiosa on Ribes projecta i desenvolupa les seues facetes i aptituds més variades, adaptades a la necessària funcionalitat requerida (eclecticisme, aplicació de la decoració en nous espais, distribució espacial correcta, ús del formigó armat...).

 

L'habitatge d'ús privat va ser un altre dels camps on Ribes va poder desenvolupar el seu programa arquitectònic. Van ser obres realitzades a l'eixample de València, en la reforma de l'antic barri de Pescadors, cases barates i de renda, i fins i tot el seu propi habitatge unifamiliar.

 

Home polifacètic i entusiasta que va morir a la primerenca edat de 46 anys, deixant un ampli llegat patrimonial que pot ser contemplat i analitzat en cada un dels seus projectes i construccions. La Càtedra Demetrio Ribes, del qual presa el seu nom, intenta rendir-li homenatge, per ser un dels arquitectes més interessants del segle XX, per la seua obra i trajectòria personal.